sábado, 16 de agosto de 2008

Chile i Bolivia



Heo! Bon dia a totes i toxs......... Bueno esper que no vos fixeu en els meus arros,perque es tot lo que se!!! Dia 24 de juny,despres de tot un dia de rresaca i tornat de ses festes de Menorca am uns cuans dels meus mijors amics damunt les 5 de la tarde començaren les despedides,Plorrs llagrimes i alegries comensave un viatje que feia estona que tenia planejat.Tenia que ser un viatje divertit i llarg pero com tots sabeu sa terra com sa vida dona moltes voltes i et aarriba a merejar,tot solet viatjave cape un desti sense fi!Despres dun gran vol aterra a un Pais anomenat Chile aterrant me esperava una famila fantastica la mare duna amiga meva anomenade Paula o (la negra) pels amic. Sajent molt bona!dormi a casa seva i pel mati comensar a fer dit per pujar a una estacio de eski Farallones que em tenia que trobar am un amic Jorjito jent molt de Buena honda aixi diven els chilens.La idea era surfear uns dies pero com ja sabeu jo me moc molt pels sentimens nomes estar un dia tot sa me feia gros......... Direccio San pedro de Atacama despres de 24h de bus arribar a un lloc Maravillos avon els estels es tocan am la ma! arribar am ses festes del poble so,musica,ball i festa coneixa una sicologa madrileña que venia de congres a Chile fer activitats junts fins que vac prende un altre cami Salars de Uyuni crusave a Bolivia Tres dies de tot terreny pujant fins 5236mt fer els llags laguna verde,colorada illa del peix l'abre de roca ect.......estave am un grup de alemanys i no menterave de rres pero el gia xerrave castella perfecte,el mal de altura em va fer una male jugade i comensar atenir febre i cals freds durant 4 dies per les nits arribarem 20g- i pel die pasavem els30 el salar de Uyuni es cassi un 90/ desert i te molt poca vida domes ia llames,bicuñas cualcun zorrito mort de fam i a livern cualcun flamenc el dessert te uns 13mil k cuadrats visitar un hotel fet de sal i difernts pobles espectacular... El dia que arribarem a Uyuni estave una mica cansat de alemanys, els busos no sortian fins tart decidi anar al final del poble i fer dit ningu sa aturave,nomes pasaven camions i pols,ipols fins que sa tura un camio pero la cabina anave plena donde va señor? Potosi li vai dir... no nosotros vamos hacia el sur rresponge,bueno me puden llevar si suba obrigeren les portes de derrera i jo pujar! uf!!!!!!estave ple de jent damunt patates,sacs de taronjes i materials de contruccio i aivia com a 18 persones i jo! totom em mirave i rreian no me deian rres viatjar am eels durant 17 h per la nit feia molt fred i una nineta de un 5 o 6 anys me dige am kechua si am volia tapar i aixi au vai fer i dormi devora ella am una pila de mantes...... Som a cocha,cocha (cocha Bamba) direcioa Villa tunari un lloc molt turistic pero no ia masa jent,pels problemas de la coca el gover dona fort i el turisme a desaparegut adentrant bastant dins el amazones un poble que es diu Santisima Trinidad dormim dins un hospital exacte ment damunt sa camilla de parts ji,ji, quines coses ales 5 del mati surt am un tot terreny capa un lloc poc sivlisat i una mica salvetjets lis anam a dur menjar son els Chapares unes enicas que volen viure bastant alluñastxs de la jent estic pescant el dinar a un rriu mes brut que net pero aia fam i tot esbo ummmm! Estic a Chulumani am sos Yungas unes 5h de La paz, dema arribare a Coroico i aia previsions de fer la carretera de la mort diven que es una carretera tant estreta que es molt difisil i aia moltes morts perque caven als presipisis ja vorem!!!! Bueno un Poxonet a totes i als nis una aferrade fins un altre......... Herma si estas llijint aixo una gran aferrade molt grossa espcialment a tu, i a un amic Ramonet (els amics son cuant els nesasites) Graciess.....

2 comentarios:

Toñín Tello dijo...

Ya veo que no nos necesitas más, estás hecho un artista. Ahora a ver si lo sigues actualizando y así sabemos de ti y seguimos compartiendo, viajando y amando a través de tus ojos. Tus papis adoptivos estamos contentos de que hayas volado del nido, pero como decimos en nuestra tierra "palomica, palomica, no levantes tanto el vuelooooooooo..."
y de vez en cuando aterriza y nos cuentas de tus tribulaciones. Now you have to learn english because in the futur we wish speak in english with you. I'll see you soon. Kisses ang hugges. Isa Y Toño.

Anónimo dijo...

hola cris..por fin he visto tu blog completico...m gusta mucho y bueno una proxima sera el q nos encontramos aqui en bolivia...t llevara a lugares sorprendentes y lindos..cuidate mucho y feliz viaje..andreax